‘SALVADOR PERARNAU’ per Ventura Plana
Fa vuit dies, que l’”arxiextrasuperhipercharmant” Bulart i Rialp, ens presentava Salvador Perarnau.
Conseqüències de la presentació: un interviu.
Salvador Perarnau, poeta cent per cent, porta un clavell encès al trau de l’americana.
El trau de l’americana ve a ésser com un carnet d’identitat: els aviadors, hi porten ales; els comunistes, la falç i el martell; els poetes, clavells; els sobrerealistes, carxofes, espinacs i d’altres espècimens de la marmanya; els catòlics, el ventilador de la perseverança; etc., etc.
Salvador Perarnau, hi porta un clavell, com dèiem.
- És del meu jardí –ens diu, orgullós.
Li demanem que ens expliqui coses.
- Quan tenia cinc anys, ja feia versos que, és clar, no deien gran cosa, però que, com a versos, ço és de rima i ritme, estaven tan bé com els que faig ara. Per cert que, llavors, hi havia la guerra russo-japonesa i els xavals del meu barri anaven pel carrer fent els soldats, amb banderes de paper, i sabres de fusta, i cantant una cançó que jo havia compost: lletra i música; encara la recordo:
"Tots fem una bona gresca,
la guerra s'ha d'armar,
que vinguin els japonesos
i el rus s'ha d'aterrar.
Aterrat, aterrat,
les absoltes, les absoltes.
Aterrat, aterrat,
les absoltes i colgat."
- Sou autodidacte?
- Sí, car si bé porto vuit anys de seminarista al Seminari de Vic, puc dir que sóc autodidacte... I jo crec que tots els literats en som, d’autodidactes, perquè el literat ha de tenir l’ànsia de crear, cosa que les aules no et proporcionen. La meva formació és a base dels clàssics llatins i d’un estudi conscient dels nostres. M’ha interessat, però, tota la literatura mundial, tots els clàssics del món d’una valor reconeguda. Jo no m’he esforçat mai per crear. Jo crec que el qui necessita d’esforçar-se per crear, és que no té res per dir. El qui té per dir, en té prou amb parlar.
- El vostre debut en la literatura?
- El poema “Elogi d’una puntaire” a “El Pirineu Català”, de Ripoll. Per cert que Antoni Busquets i Punset acompanyava el meu primer treball amb un article encomiàstic de presentació.
- Voleu dir-nos la vostra opinió sobre la nostra poesia en el moment actual?
- Crec que la lírica catalana és a prop ja de la maturitat. Si hi ha res que, a Catalunya, tinguem força i de qualitat, és de lírics. És interessant de constatar que Catalunya és un poble que, a través de les generacions, és dels que més canten.
Em plau de veure que hi ha qui es preocupa de fressar nous camins, en l'art de la poesia. Jo veig amb bons ulls tota inquietud que tendeixi a una renovació de la poesia, però això no vol pas dir que jo admeti certs aires ultramoderns de la nostra lírica, car crec que, sota l'extravagància, s'amaga moltes vegades la incapacitat.
- Dels llibres de versos que heu publicat, quin és, al vostre entendre, el més reeixit?
- “La rel”, llibre de poemes publicat l’any 1929.
- I el que ha tingut més èxit?
- “Cuques de llum”, del qual, en el primer any foren venuts 3.000 exemplars.
- Dels poetes actuals, quins us agraden més?
- Josep Carner, Agustí Esclasans, Salvador Albert...
- I dels traspassats?
- Maragall...
- Quins premis heu guanyat en els Jocs Florals?
- L’Englantina de Barcelona, l’any 1929; les Flors Naturals de Gràcia, de la Barceloneta, de Santa Eulàlia, d’Horta; l’Englantina de Manresa, i tota una colla interminable. En total, sumen uns 125 premis.
- Què penseu de l’organització actual dels Jocs Florals?
- Senzillament: que és desastrosa. Una de dues: o renovar-los o matar-los. Crec, però, que, renovats d’una manera eficient, poden, encara, fer a la literatura catalana tot el bé que han fet.
- Bé. Projectes?
- Un llibre de poemes en preparació: “Amb l’infinit a les mans”; una novel·la: “Boira endins”, i una obra de teatre: “L’aprenent d’home”. Tinc també dos llibres de poemes per a infants: “El senyor Pèsol i altres plantes” i “Les veus de la llar”. I molt aviat començaré la publicació, en fascicles, de “L’Enriquet Patufí volta el món a cavall d’una oca”. Tinc també un llibre, “Oracions sagnants”, de caràcter rebel, que aviat publicaré.
- Voleu dir-nos quelcom d’aquests contes per a infants que, gairebé cada dimecres, llegiu a “Ràdio Associació”?
- Es tracta d’un conte damunt la següent base: Un infant: l’Enriquet Patufí, que dóna la volta al món a cavall de la Senyora Oca. L’oca és la mestressa i li explica les coses que troben, i de tot el que veuen, i, de les incidències en què es troben, treu deduccions de caire moral i eminentment infantil. El meu propòsit és de fer voltar el món a un infant català per explicar-ho als infants de Catalunya.
- Bé. Voleu contar-nos alguna anècdota?
- L’any 1926 vaig ésser empresonat per la Dictadura per haver escrit un llibre en vers: “Poema de les tres germanes folles”, encara inèdit. Algú em delatà i, en un registre, en fou trobat l’original. En presentar-me davant del jutge, que, per cert, era el funest Fernández Valdés, i en fer-li veure que el delicte d’impremta no existeix fins a la publicació del llibre, ell em replicà:
- El delito de imprenta empieza cuando a mi me da la gana.
A la qual cosa vaig contestar:
- Delante de esta arbitrariedad, no tengo nada que objetar.
- És una bella mostra de com anaven les coses en aquell temps –concloem nosaltres.
Publicat a la revista ‘Clarisme’ (9 de juny de 1934).