Salvador Perarnau, poeta de Súria

El poeta Salvador Perarnau i Canal va néixer l’any 1895 a Cal Cabo, una casa que avui es troba integrada dins del barri del Fusteret. Aviat va mostrar una gran inclinació per la lectura, i el seu mestre va aconsellar els seus pares que l’enviessin al seminari per ampliar la seva formació.

Fins als divuit anys va estar al seminari de Vic. Posteriorment va treballar a les oficines de la mina de Súria, en una empresa d’assegurances de Manresa i va ser sots-arxiver municipal de la capital del Bages.

Als vint-i-tres anys es va desplaçar a Barcelona, on va viure en un ambient bohemi i va col·laborar al setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa. Durant la dictadura de Primo de Rivera va passar tres setmanes a la presó Model per un dels seus escrits.

En els ambients literaris barcelonins era conegut com a “Salvador Perarnau, el poeta del clavell al trau”. L’any 1929 va guanyar l’Englantina als Jocs Florals de Barcelona. El 1932 es va casar amb Benvinguda Coll, professora de música i dansa.

Durant la Segona República va treballar a la Generalitat com a auxiliar a Cultura i posteriorment com a cap de negociat del departament d’Agricultura. L’any 1935 va aconseguir la Flor Natural dels Jocs Florals.

Després de la guerra civil es va exiliar a França fins l’any 1948. Al seu retorn va exercir de professor de grec, llatí i francès a Barcelona. El 1965 es va convertir en Mestre en Gai Saber, en guanyar la Viola d’Or als Jocs Florals de París. Un any després, el poble de Súria li va retre un homenatge. Va viure els darrers anys de la seva vida a la seva vila nadiua, on va morir l’any 1971.

Va publicar els llibres  ‘Cants a la vida’ (1918), ‘Ritmes sentimentals’ (1925), ‘La Rel’ (1929), ‘Cuques de llum’ (1930), ‘Infants i fruites’ (1930), ‘Amb l’infinit a les mans’ (1935), ‘El senyor Pèsol i altres plantes’ (1937), ‘Ales humanes’ (1937), ‘Felicitacions de Nadal’ (1948), ‘Caps de brot’ (1966) i ‘Plantes i cuques de llum’ (1966). Després de la seva mort va aparèixer l’opuscle ‘Oracions’, amb alguns dels seus poemes inèdits.

Tot i viure bona part de la vida a Barcelona, Salvador Perarnau se sentia profundament surienc i mai no va perdre l’estimació per Súria, al qual va dedicar els següents versos

               Ets mare meva i ho tinc tot de tu:

               La carn, els ossos, el meu rostre bru

               I àdhuc l’estil cantellut del meu verb.

               Sóc un fill teu que mai no et serà esquerp.

L’any 1995, coincidint amb el centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Súria va nomenar Salvador Perarnau com a fill predilecte i va dedicar-li una plaça enjardinada, ubicada a la part posterior de la Casa de la Vila, amb un bust del poeta.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 05-11-2019 23:02