LA FALLA DE MIGMÓN
LES ROQUES ES TRENQUEN
Si mireu les roques de l’aflorament de Migmón i intenteu resseguir qualsevol de les capes de roca que hi ha, observareu que aquestes capes queden trencades en certs llocs i es desplacen verticalment uns quants centímetres o metres. Aquestes fractures més o menys rectilínies que separen les capes a banda i banda s’anomenen falles.
La Terra és un planeta amb una gran activitat, tant en superfície com en el seu interior. Les forces internes són enormes i quan sotmeten les roques a una intensa deformació, aquestes es pleguen i formen anticlinals i sinclinals. Si els esforços arriben a ser superiors a la duresa de les roques, fins i tot les poden arribar a trencar, i generen les falles.
PRINCIPI I FINAL DE LA TERRA
Hom té constància que el topònim Migmón ja s’utilitzava el 1850, tot i que no se’n coneix l’origen exacte. Actualment és ben arrelat a Súria; tant que ha donat nom a l’institut, a entitats, comerços i negocis, productes de rebosteria, i l’estructura apareix fins i tot a l’escut de la vila.
Aquest indret també ha anat acompanyat d’una aura llegendària que el folklorista Joan Amades va recollir el 1953 al seu Costumari Català, on diu: “Al cim d’un turó immediat a Súria hi ha unes roques encarades que, segons la veu popular, són la marca de l’acabament del món i indiquen el centre de la Terra, que fou per on s’acabà en ésser creada. Quan el món s’hagi d’acabar, aquelles pedres s’ajuntaran.”
