AUTORITATS, PERSONATGES I BENEFACTORS SANITARIS
JOAN SANTAMARIA I BALAGUER (Súria, 1833-1910)
Va ser una de les figures claus en la vida política de la vila des de l’inici dels anys 80 fins al tombant de segle, formant part, com a alcalde o regidor, de la majoria de consistoris de l’època. L’any 1885 presidia l’ajuntament i va destacar pel seu paper actiu a l’hora de cercar ajudes. Probablement, també va escriure alguna de les cartes aparegudes al Diari de Barcelona on s’alertava de la situació d’extrema gravetat que es vivia a Súria. Les seves paraules són el millor testimoni per conèixer l’estat de la vila aquells dies. La seva dona i una de les seves filles moriren per l’embat de la malaltia.
JOSEP QUINQUER I CORTÈS (Súria, 1851 – Barcelona, 1905)
Propietari de la finca la Vila d’Argençola, entre d’altres, pertanyia a una important família surienca i era membre destacat del partit liberal a la comarca. Entre d’altres càrrecs, va ser alcalde de Súria del 1893 al 1901 i delegat a l’Assemblea Catalanista de les Bases de Manresa. Durant els dies de l’epidèmia, Quinquer era el jutge municipal i un estret col·laborador de l’alcalde Santamaria, i es va encarregar, juntament amb el rector, d’administrar les ajudes rebudes per la Diputació.
DOMÈNEC QUINQUER I CORTÉS (Súria, 1853 – Barcelona, 1938)
Metge i germà del jutge Josep Quinquer, va estudiar a Barcelona i es va llicenciar a Saragossa l’any 1879. Als inicis de la seva vida professional, que es va allargar més de 50 anys, va haver de fer front a l’epidèmia, durant la qual “no cesó de visitar, de día y de noche, a todos los enfermos coléricos, hasta el punto de quedar estenuado por tan extraordinario trabajo.”
Va participar activament en la vida política i social de la vila. Quan va esclatar el còlera era tinent d’alcalde i més tard va presidir el consistori i en va ser regidor. Va dirigir el cor del Centre Catòlic i va fundar i dirigir l’Orfeó Surienc.
JAUME SOLER I ESCRIGAS (Merlès, 1818 – Súria, 1903)
Fou rector de Súria durant més de 40 anys, des del 1860 fins a la seva mort. Havia estudiat a la Universitat Carlina de Catalunya (1838-40), establerta a Sant Pere de la Portella durant la primera guerra, abans de ser ordenat, l’any 1846. De tendència conservadora, era criticat sovint pels diaris liberals i progressistes de la comarca. Va tenir un paper destacat en la instauració del Vot de Poble i, segons va publicar el Diari de Barcelona durant els dies de l’epidèmia, tingué un paper actiu “prestando los auxilios espirituales y visitando a todas hores a los enfermos”.
MELCIOR CANAL I SOLER (Sant Llorenç de Morunys, cap al 1855 – Barcelona, 1932)
Era notari i farmacèutic i va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1884. En els primers anys com a notari va ser destinat a Súria, i l’any 1885 era secretari de l’Ajuntament. Durant l’epidèmia va jugar un paper clau, tant pel que feia a l’organització dels ajuts com pels seus coneixements de farmàcia. La seva tasca fou reconeguda pel poble amb l’edició d’un llibret amb les firmes de totes els ciutadans com a mostra d’agraïment. Poc temps després es va traslladar a Barcelona per fer de notari.
SALVADOR VANCELL I PUIGCERCÓS (Sisquer, Guixers, 1842 – Súria, 1896)
Mestre de l’escola pública de Súria durant trenta-dos anys, primer al castell i després al raval nou, al carrer que actualment porta el seu nom. A Súria es va casar amb Anna Roca i Vila, i va tenir vuit fills. Durant els dies del còlera “estuvo constantemente visitando y auxiliando a los enfermos”, segons la memòria publicada per la Diputació un cop acabada l’epidèmia.
JOSEP ARTIGALÀS I GARRIGA
Josep Artigalàs i Garriga era metge i fill d’una destacada família de Cardona, d’on fou alcalde al final del segle XIX. L’any 1885 exercia a Súria i , tot i tenir la seva residència a Cardona, va desplaçar-se a la vila quan hi va haver els primers casos de còlera. El dia 10, en veure les tràgiques dimensions que agafava l’epidèmia, va sol·licitar ajut al jove metge de Navès, Lluís Gallard, que es va personar “espontáneamente sin retribución de ninguna clase a auxiliar la población por todo el tiempo que durase la epidamia, cumpliendo lo ofrecido de una manera digna de todo elogio”. Un cop passada l’epidèmia, l’Ajuntament va reconèixer la tasca abnegada d’ambdós metges.
IGNASI ABADAL I COTS (Manresa, 1847 – Barcelona, 1911)
Hereu d’una nissaga d’impressors, va deixar el negoci familiar per dedicar-se a la indústria tèxtil. Va tenir importants interessos en les indústries surienques i del Bages, sempre associat amb Pere Perera i Portabella. L’any 1879 va arrendar la fàbrica de Cristòfol Muncunill, la Fàbrica Vella, i en fou arrendatari fins a la seva mort. L’any 1903, Abadal va posar en funcionament la Fàbrica Nova, coneguda anys més tard com cal Bertrand. Tot i que residia habitualment a Manresa, segons la documentació de l’època, va restar a Súria tots els dies de l’epidèmia “para sostener, con su presencia, el ánimo de sus moradores” i féu donacions a la Junta d’Auxili.
RAMON GIRÓ I JORDANA (Súria, 1821 – 1902)
Fuster i fabricant surienc, conegut com el Fusteret. Va ser soci de la societat Muncunill, Parellada i Cia, que explotà la Fàbrica Vella abans de ser arrendada a Ignasi Abadal. L’any 1871 va fundar la fàbrica de Cal Fusteret, tot i que la tenia arrendada a Esteve Burés i Arderiu. Més tard va aparèixer la colònia que duu el seu malnom. Durant l’epidèmia contribuí activament en la Junta d’Auxilis creada per ajudar els malalts més pobres.
BONAVENTURA JOVER I GABARRÓ (Igualada, 1827 – Barcelona, 1900)
Era germanastre de Joan Jover i Serra, un ric navilier que va construir la fàbrica de cal Jover, acabada el 1878, tot i que la va administrar Bonaventura Jover. La família Jover era propietària de la fàbrica de paper de Gelida, coneguda com la Gelidense, nom que en algun moment també es va aplicar a la fàbrica tèxtil de cal Jover, que ràpidament esdevingué una de les principals indústries tèxtils de la vila. Bonaventura Jover fou un dels fabricants que va donar suport econòmic als malalts més necessitats, i l’1 d’octubre l’alcalde l’autoritzà a rebre les 500 pessetes que la Diputació havia atorgat a l’Ajuntament per fer front a les despeses de l’epidèmia.
FÉLIX CARRASCO I ÁLVAREZ
Metge resident a Barcelona, va formar part dels facultatius que es van oferir a la Diputació per prestar els seus serveis en cas d’epidèmia. A començament de juliol va ser destinat com a metge al llatzeret instal·lat a Cubelles. A mitjan agost va ser enviat a visitar els pobles de la conca del Ter afectats pel còlera. El dia 16 de setembre, mentre era a Sant Quirze de Besora, va rebre un telegrama de la Diputació que li ordenava que es desplacés a Súria per avaluar l’estat sanitari de la vila. Carrasco va visitar la població entre el 17 i el 18 de setembre, veient les dimensions de l’epidèmia va ordenar l’enviament del primer metge i quatre infermers. El 26 de setembre va tornar a Súria, juntament amb un dels diputats del districte, per informar de l’estat sanitari. Posteriorment va continuar treballant en altres pobles de la província.
FREDERIC MONFORTE
Metge al servei de la Diputació, va ser enviat el 20 de setembre a Súria per a fer front a l’epidèmia. L’estada del facultatiu a la vila fou efímera, ja que el dia 22 l’alcalde Santamaria va enviar una carta demanant el seu cessament, per ordre del metge i farmacèutic. En aquesta s’acusava a Monforte de “curanderismo” i males pràctiques. El metge només va estar sis dies a Súria, i en una carta del dia 24 es confessava “perdido” degut a la gravetat de la situació i a la resistència de la població a seguir els seus consells.
JOAN MUTJÉ
Metge barceloní al servei de la Diputació. A finals de setembre va ser destinat a Súria, ja que, un cop cessat el facultatiu Monforte, s’havia quedat sense assistència mèdica. Mutjé va restar a la vila del 28 de setembre al 29 d’octubre i també va visitar les localitats de Callús i Sant Joan. En finalitzar el còlera, l’alcalde i el poble van reconèixer la seva tasca, “cuyo celo e inteligencia ha conquistado la estima de estos habitantes”.
ANTONIO GONZÁLEZ SOLESIO (Archidona, 1845 - 1895)
Militar pertanyent a una significada família andalusa, va ser governador civil de Barcelona en dues ocasions, els anys 1885 i 1890. Ambdues vegades va haver de fer front a situacions relacionades amb la comarca: d'una banda, l'epidèmia de còlera del 1885 quan, tot i els recels inicials, es va guanyar la confiança de tothom, i va visitar Manresa, Callús i Súria, entre d'altres pobles. I, de l'altra, l'any 1890 va haver de fer front a la vaga general de Manresa, probablement el conflicte més important que fins aleshores havia plantejat el moviment obrer al Bages.
MANEL PLANAS I CASALS (Barcelona, 1837 - 1907)
PERE DE ROSSELLÓ I PUIG (Barcelona, 1837 - 1907)
RÒMUL MASCARÓ I FRANQUESA (Lleida, s/d - Montcada i Reixac, 1893)
Els tres polítics integraven la Comissió Especial de Sanitat creada pe la Diputació per socórrer els pobles afectats. Manel Planas i Casals era advocat i presidia la institució l'any 1885 (va ostentar els càrrecs els períodes 1884-86 i 1891-94). Pere de Rosselló i Puig, i Ròmul Mascaró i Franquesa, ambdós diputats pel districte de Granollers, completaven la terna de la comissió. El 3 d'octubre van visitar la població, acompanyats del governador civil; el diputat pel districte de Manresa, Xavier Tort i Martorell, i el diputat a les Corts de Madrid, Ramon de Rocafort i Casamitjana.
Font: Exposició 'Epidèmia, solidaritat i progrés. El còlera de 1885 a Súria', amb textos de Jordi Algué i Sala i de Josep Peramiquel i Cols, i amb disseny gràfic de Coaner Codina i Pich. Aquesta mostra es va presentar a la sala Cal Balaguer del Porxo el mes de gener de 2011, dins dels actes del 125è aniversari de l'epidèmia de còlera de 1885, que va donar lloc al Vot de Poble a Sant Sebastià. Posteriorment, l'exposició va ser instal·lada de forma permanent a l'espai museïtzat de l'Església del Roser.