INVOCACIÓ AL COMTE ARNAU
Ombra que véns de l’edat mitjana,
meitat llegenda, meitat realitat,
i travesses la terra catalana
amb un cavall de flames desbocat.
L’abadessa de Sant Joan que et crida
és Catalunya. Escolta el seu anhel.
Fes que el teu pas li retorni la vida,
Llucifer del matí, vestit de cel.
Passa brunzent i emporta-te’n l’escòria
que damunt Catalunya s’ha escampat;
fes que no en resti mai més la memòria
dels monstres que la pàtria han captivat.
Que la teva cançó ressoni viva
com un cop d’ala cru de l’huracà,
car Catalunya torna a ésser captiva
i amb el teu pas la pots alliberar.
Comte Arnau, comte Arnau, profana l’Abadia!
Pren l’abadessa i mira fit el Crist,
que ens l’han canviat a plena llum del dia
i sua quatre barres de sang el seu cos trist.
És Catalunya la crucificada;
té un cop de llança dreta sobre el cor.
Passa com un rellec de maltempsada
i dels botxins no en deixis ni el record.
Perda't horitzó enllà! Baralla’t amb Sant Jordi!
Occeix-li el llegendari cavall blanc alat
amb un cop de coltell! Que se’n recordi
que no ens serveix de res la seva llibertat.
Baralla’t amb les ombres una a una;
crida amb un crit que eixordi tots els vents!
Alça l’espasa com un tall de lluna
per tallar la foscor dels continents.
Pel teu cavall trobaràs prou civades
-el seu renill de fam fa esgarrifar-:
que les devori totes, les ànimes damnades,
que no ens en deixi ni una per llavor!
Omple de foc de renec nostres venes!
Que se’ns emporti tot el teu infern
per trencar de la pàtria les cadenes
i fer de Catalunya un poble lliure, etern!
Comte Arnau, comte Arnau, profana l’Abadia!
Pren l’abadessa i mira fit el Crist,
que ens l’han canviat a plena llum del dia
i sua quatre barres de sang el seu cos trist.
Fes trontollar la vall, fes trontollar la serra!
Que la teva cançó sigui un cavall alat
que faci tremolar tota la terra
i ens retorni el teu pas la llibertat!
Publicat a la revista ‘El Poble Català’ (Tolosa de Llenguadoc) l’1 de març de 1945.