Descripció del municipi

SITUACIO GEOGRÀFICA

Súria es troba al nord-oest del Bages, una comarca que es caracteritza per la seva centralitat, ja que es troba en una posició intermèdia entre el Pirineu i el litoral, i a 15 quilòmetres de Manresa, la capital comarcal.

La superfície del municipi és de 23,54 quilòmetres quadrats. La seva altitud és de 281 metres sobre el nivell del mar. Súria limita amb els termes de Navàs, Castellnou de Bages, Callús i Sant Mateu de Bages.

Súria es troba ubicada en una zona limítrof entre la Depressió Central Catalana i els massissos prepirinencs.

L’espai natural es caracteritza per la presència del riu Cardener, plenament integrat en la xarxa urbana, i per una orografia muntanyosa a causa de la seva ubicació entre les serres de Castelltallat, Castelladral i Castellnou de Bages. El cim més elevat és el Puig de Sanç (613 metres), a l’est del terme municipal.

La millora de la carretera de l’eix del Cardener en les darreres dècades han fet de Súria un municipi ben comunicat, a 13 quilòmetres de l’eix transversal per l’enllaç de Sant Joan de Vilatorrada i a 15 quilòmetres de l’eix del Llobregat per Balsareny.

Súria es troba a 9 quilòmetres de Castelladral (Navàs), des d’on es pot contemplar una àmplia perspectiva de la Catalunya central.

Súria té un clima mediterrani típic de muntanya mitjana, amb una temperatura màxima mitjana de 32,5 graus durant l’estiu i una temperatura mínima mitjana d’1,3 graus durant l’hivern.

La pluviositat anual mitjana és de 550 litres per metre quadrat, equivalent de 65 dies de pluja a l’any.

L’escut de Súria té un format caironat, amb corona mural de vila, una palmera de sinople que simbolitza sant Cristòfol, patró de la vila, i tres xebrons de sable que recorden la formació geològica del Migmón.


HISTÒRIA

Les restes arqueològiques demostren que Súria i el seu entorn ja eren habitades en el neolític, amb diverses restes prehistòriques a la zona del Samuntà, i en l’època prerromana.

En els documents medievals, Súria apareix citada com a Sòrisa, un topònim d’origen incert que pot al·ludir a la seva posició orogràfica sobre el riu, a les seves importants explotacions de guix, avui desaparegudes, o a la funció de guaita que va tenir el seu castell.

El nucli urbà que va donar lloc a la Súria moderna va néixer al turó del Poble Vell, ubicat al marge esquerre del riu Cardener.

Durant el segle X, l’actual terme municipal es trobava en un territori de frontera entre els comptats cristians i la zona d’influència musulmana. Això explica l’origen del castell com a torre de vigilància.

Posteriorment, el castell va ser residència de diferents senyors o castlans, vinculats als senyors de Cardona. Durant les guerres carlines del segle XIX, el castell va ser objecte d’una profunda remodelació per l’important paper militar que va adquirir en aquest conflicte gràcies a la seva ubicació.

El descobriment de la potassa, cap a l’any 1912, va significar la transformació més important de la història surienca des dels punts de vista econòmic, demogràfic i urbanístic.

La mineria es va convertir en la principal activitat de la vila, donant lloc al naixement de nous barris i a un ràpid increment de la població, que va créixer un 50% entre els anys 1910-20.

La Súria actual es caracteritza per una activa vida associativa, amb les Caramelles de Pasqua i la Fira Medieval d’Oficis, que se celebra el novembre, com a actes més destacats.


LA GEOLOGIA

Súria és un punt de gran interès geològic per la confluència dels anticlinals de Balsareny i de Súria, separats per la falla del Tordell. Un dels indrets en què l’anticlinal de Balsareny emergeix a la superfície, l’anomenat Migmón, és un dels principals símbols de Súria i forma part de l’escut de la vila.

Fa 65 milions d’anys, la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica va donar lloc a la creació d’un mar interior que va quedar atrapat entre les muntanyes dels Pirineus, aleshores en formació.

Les zones més profundes d'aquest mar es trobaven a la Catalunya central i a Navarra, i van rebre grans quantitats de sediments fluvials que van ser l’origen dels jaciments salins a mesura que les aigües d’aquest mar interior s’anaven evaporant fins a la seva desaparició total.

Per aquest motiu, un dels principals components del subsòl surienc és el clorur potàssic. La seva explotació, iniciada fa gairebé cent anys, ha convertit Súria en el principal centre miner de Catalunya.

Del clorur potàssic en surt la potassa, un mineral bàsic per a l’agricultura com a component d’adobs. Altres minerals presents al subsòl de Súria són la calcita, el guix, el quars i la melanterita.

Les capes subterrànies de clorur potàssic, alternades amb capes de sals sòdiques, es troben a centenars de metres de profunditat a les dues bandes del riu Cardener.

El tractament al qual és sotmès aquest mineral per a la separació de la potassa genera uns runams salins que han de ser objecte d’un tractament especial per evitar conseqüències negatives per al medi ambient.

LA FALLA DEL MIGMÓN

El Migmón és una estructura geològica característica de Súria. Es tracta d’un plec de l’anticlinal de Balsareny, en el qual convergeixen dues capes de roca que no enllacen entre elles a causa de la intensitat del plegament.

El nom prové d’una tradició local, segons la qual en aquest indret se separaven les dues meitats del món, atesa la peculiar forma del plegament.

El Migmón forma part de l’escut de Súria i ha donat nom a l’institut d’ensenyament secundari, a entitats i a diferents establiments comercials de la vila.

El Migmón es troba a la sortida de la vila en direcció a Cardona, a la part dreta de la carretera.

Una bona ubicació per veure’l es troba al barri de Salipota, mirant en direcció cap a la carretera, en el punt intermedi entre el cementiri i les instal·lacions mineres del pou Cabanasses.


L'ECONOMIA

L’agricultura va ser l’activitat primordial de Súria fins a la segona meitat del segle XIX, centrada en el conreu del cereal, l’olivera, la vinya i l’horta. Al seu voltant es va desenvolupar un petit nucli d’artesans per cobrir les necessitats locals. Les úniques activitats industrials van consistir en dos molins fariners i altres dos molins paperers.

Un d’aquests molins paperers es va convertir, a mitjans del segle XIX, en una filatura de cotó, amb el suport de capital local i d’empresaris barcelonins i terrassencs.

Posteriorment, altres fàbriques tèxtils es van instal·lar a la vila. El desenvolupament de la indústria tèxtil va propiciar el creixement urbanístic al Raval de Sant Jaume, que després va assolir categoria de barri, i al Raval Nou, que acabaria desplaçant el Poble Vell com a centre urbà.

L’extracció de sal i de guix van ser altres de les activitats productives tradicionals de la vila, almenys des de l’edat mitjana. Aquestes activitats van continuar fins a les darreres dècades del segle XIX, en el cas de la sal, i fins a la primera meitat del segle XX, en el cas del guix.

Gràcies a la seva ubicació geogràfica, Súria va ser un lloc de pas important per al comerç de la sal per la seva proximitat a Cardona, important centre productor, i a Manresa, el principal centre urbà de la Catalunya central, quan la sal era un mineral estratègic pel seu paper bàsic en la conservació d’aliments.

El segle XX va estar marcat pel desenvolupament de la mineria de potassa, que va donar lloc a un gran creixement econòmic, demogràfic i urbanístic.

La mineria es manté actualment com a principal activitat de la vila, però amb una diversificació progressiva del teixit productiu.

El turisme apareix com altre dels sectors que pot adquirir una importància creixent gràcies al Poble Vell, a alguns dels espais naturals que envolten el nucli urbà i al projecte d’aprofitament turístic de les instal·lacions mineres que han deixat de ser productives.

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 22-01-2019 12:11