LA LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA
ENTRE MIASMES I BACTERIS
Tot i el progrés que va experimentar la medicina al segle XIX, l’any 1885 encara existia, entre els sectors mèdics i entre una gran part de la població, la idea que els miasmes – partícules originades en aigües estancades o animals putrefactes i transmeses per l’aire- causaven tot tipus de malalties. El descobriment que va fer Koch del bacil del còlera, l’any 1883, no va arraconar aquestes idees. Una clara mostra d’aquesta dualitat són els impediments que tingué el doctor Ferran per experimentar amb la vacuna que el mateix 1885 havia creat i provat amb èxit en alguns pobles de València.
DE LA CURACIÓ A LA PREVENCIÓ
Per lluitar contra la malaltia s’utilitzaven productes químics per desinfectar, com la calç, l’àcid fènic, la quinina o la sosa càustica. En èpoques d’epidèmia proliferaven arreu medicaments i remeis com el laudanum de Sydenham. Per a la rehidratació del malalt s’administraven aigües gasoses, infusions, cafè amb llimona o petits preparats amb cognac o absenta.
Al final del segle XIX, però, va començar a imposar-se la certesa que la forma més efectiva per combatre el còlera era l’adopció d’unes mesures bàsiques d’higiene i la necessitat d’establir una organització sanitària efectiva i moderna. Així van aparèixer les polítiques públiques de prevenció sanitària i les millores en el clavegueram i l’urbanisme. A Súria, l’exemple més clar el tenim en la construcció del nou cementiri a Cabanasses, fora del nucli de la població.
EL PAPER DE LA DIPUTACIÓ
Els primers dies de juliol, un cop declarada l’epidèmia al sud de Catalunya, la Diputació de Barcelona va nomenar una comissió per fer-hi front. En un primer moment va instaurar punts de control als principals punts d’entrada ferroviaris de la província, i un cop estesa l’epidèmia va centrar-se a enviar ajut als pobles afectats que no tenien prou recursos per combatre-la.
El 13 de setembre, l’alcalde de Súria va enviar una primera carta sol·licitant ajut, i la institució va respondre amb l’enviament del metge Fèlix Carrasco, que certificà el greu estat sanitari de la població. El dia 20 arribaven quatre infermers i un metge, Frederic Monforte. El poble, però, no va combregar amb les idees del facultatiu i la institució l’hagué de substituir, el dia 28, pel metge Joan Mutjé, que restà a la població fins al final del mes d’octubre. També es van enviar sis infermers més i 2.000 pessetes.
L’ORGANITZACIÓ DE L'AJUT LOCAL
En l’àmbit local, en un primer moment es va crear una comissió formada pel rector, l’alcalde i el jutge, equivalent a les Juntes de Sanitat de l’època, que va destinar 804 pessetes a auxiliar els malalts més pobres. Davant l’alarmant augment de casos, el dia 30 es va crear una Junta d’Auxilis formada per les personalitats més rellevants de la vila:
- Tomàs Castelló.
- Joan Canudas i Besora, del Mas Salipota.
- Francesc Fàbrega i Cortès, de Cal Fàbrega.
- Josep Giró i Claret, fill del propietari de la fàbrica de Cal Fusteret.
- Josep Guillemí.
- Ignasi Guilà, de Cal Pau.
- Maria Pujol i Call, hostalera, vídua de Francesc Cuadrench.
- Ramon Sañes, sastre de la vila.
- Teresa Simon, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer.
- Cristòfol Torras, de Cal Torras.
EL VOT DE POBLE
L’acte més simbòlic contra l’epidèmia va tenir lloc el diumenge 20 de setembre. Els vilatans van anar en processó fins a l’ermita de Sant Salvador i en baixaren la imatge cap a l’església del Poble Vell. Allí, en presència de les autoritats, el rector va demanar fer el vot per celebrar cada any la festa de Sant Sebastià si aquest els lliurava de la pesta. Els suriencs ens sentim successors d’aquells que van decidir expressar la seva solidaritat amb un acte que aleshores es va fer a través de l’església, institució a partir de la qual es vinculava la majoria de la societat civil de l’època.
Font: Exposició 'Epidèmia, solidaritat i progrés. El còlera de 1885 a Súria', amb textos de Jordi Algué i Sala i de Josep Peramiquel i Cols, i amb disseny gràfic de Coaner Codina i Pich. Aquesta mostra es va presentar a la sala Cal Balaguer del Porxo el mes de gener de 2011, dins dels actes del 125è aniversari de l'epidèmia de còlera de 1885, que va donar lloc al Vot de Poble a Sant Sebastià. Posteriorment, l'exposició va ser instal·lada de forma permanent a l'espai museïtzat de l'Església del Roser.