CÒLERA!
UNA MALALTIA INFECCIOSA
El còlera és una malaltia causada pel bacteri Vibrio Cholerae i que afecta el sistema intestinal. El seu contagi es produeix per la ingestió d’aigua o aliments contaminants. Un cop arribat a l’intestí prim, el bacil es multiplica impedint l’absorció d’aliments i nutrients, provocant vòmits i deposicions, que si no es prenen les mesures higièniques adequades ajuden a propagar el risc de contagi.
El període d’incubació del còlera pot anar d’unes quantes hores a tres dies i la mort s’acostuma a produir per deshidratació. Si el malalt aconsegueix sobreposar-se a la fase crítica, gràcies a una ràpida atenció basada en la rehidratació, s’inicia el període de recuperació en el qual les funcions vitals tornen al seu estat habitual.
UN MAL BEN VIU
Tot i haver-se eradicat d’Europa i Amèrica del Nord, gràcies a les millores en la higiene i el subministrament d’aigua, el còlera encara és present en molts països.
El còlera és la principal amenaça sanitària en els camps de refugiats o en catàstrofes naturals, com inundacions i terratrèmols. Les pèssimes condicions de salubritat que s’hi generen es podrien evitar amb els recursos mèdics, higiènics i educatius més elementals.
LA PESTA DEL SEGLE XIX
Fins al segle XVIII, el còlera estava circumscrit al delta del Ganges. La colonització anglesa de l’Índia va provocar el contacte dels occidentals amb la malaltia, i l’augment de les relacions comercials conjuntament amb la millora dels transports n’afavoriren la seva extensió durant el segle XIX.
L’any 1817 es va iniciar la primera pandèmia de còlera, però la malaltia es va quedar a les portes d’Europa. L’any 1830 va arribar fins a la ciutat de Moscou i des d’allí s’escampà per tot el continent. El còlera va afectar Europa tres vegades més durant el segle XIX, creant una important alarma a causa de la seva novetat i virulència.
LES EPIDÈMIES DEL SEGLE XIX A CATALUNYA
El còlera va ser present a Catalunya en quatre ocasions al llarg del segle XIX, agafant el relleu a la verola i a la febre groga. Els anys 1833-34 es va produir la primera envestida que també va afectar la vila de Súria. Més endavant, el 1854 hi va haver l’onada més mortífera, que va abastar tot el territori català i, entre d’altres, Manresa i Súria. El vibrió colèric va fer una nova aparició l’any 1865, però de manera menys severa. En la majoria d’ocasions, la malaltia va provocar unes mortaldats que no es recordaven des de l’època de la pesta negra.
EL CÒLERA DE 1885 A CATALUNYA
L’epidèmia de 1885 va ser la darrera a afectar el territori català. El brot s’inicià l’any 1884 amb alguns casos a les províncies de Tarragona i Lleida, però la seva incidència fou mínima, i això va fer pensar que la malaltia havia estat derrotada.
A començaments del 1885 hi va haver un rebrot de l’epidèmia, que va prendre especial virulència al llevant peninsular. D’allí es va escampar per la pràctica totalitat de les províncies espanyoles. A Catalunya es va iniciar amb força a partir del juliol a la ciutat de Barcelona i a les Terres de l’Ebre, i durant l’agost es va estendre per la major part del territori català. A la província de Barcelona, els principals focus colèrics es van produir a les conques dels rius Anoia, Ter i Cardener.
Font: Exposició 'Epidèmia, solidaritat i progrés. El còlera de 1885 a Súria', amb textos de Jordi Algué i Sala i de Josep Peramiquel i Cols, i amb disseny gràfic de Coaner Codina i Pich. Aquesta mostra es va presentar a la sala Cal Balaguer del Porxo el mes de gener de 2011, dins dels actes del 125è aniversari de l'epidèmia de còlera de 1885, que va donar lloc al Vot de Poble a Sant Sebastià. Posteriorment, l'exposició va ser instal·lada de forma permanent a l'espai museïtzat de l'Església del Roser.